Els instruments i la música en al educació infantil.

En l’aula d’educació infantil la música juga un paper molt important, ja que és un centre d’interès mol ampli per als infants.
Possiblement ens trobarem en situacions les qual haurem d’improvisar algun instrument a l’aula i això es el que hem fet a classe.
Cadascú ha creat un instrument musical per a que els infants puguin manipular.

Podem trobar diferents tipus d’instruments:

Els instruments
• La veu: primer instrument de l’infant
• De percussió corporal (naturals): sons produïts amb parts del cos
o Fer petar els dits
o Fer palmes
o Genolls
• Objectes de l’entorn (instruments casolans): pedres, pals, llaunes...
• Musicals: percussió, corda, vent

Instruments casolans
• Sonalls: llavors, pedres i capsa cartró
• Cascavells cosits a tira de cuir
• Cercle cartró: penjar botons/petxines d’1 fil
• Maraques:ampolla plàstic/llavors
• Regles/tubs de metall de dif.mida penjats pal
• Llauna embolicada cartró ondulat per rascar
• Capsa cartró amb gomes d’1 costat a l’altre
• Tambor de detergent amb paper vegetal

Instruments de percussió
• Percussió de plaques: so determinat, notes musicals (exc.platerets)‏. (xilofón)
o Metal•lofon
o Plats o txintxines.
• P.petita (so indeterminat,metall/fusta
o Caixa xiinesa, triangle maraques.
o Pals o Claus, cascavell.
o Guiro o rascador.
• Membranòfons (membrana pell/plàstic, so indeterminat)‏
o Pandereta i bongos.
o Caixa i timbal. Bombo pandero.

Instruments de corda.
• De corda fregada
o Violi
o Viola.
o Violoncel.
o Contrabaix.

• De corda pinçada o puntejada.
o Guitarra i arpa.
• De corda percudida.
o Piano.

Instruments de vent.
• Vent metall
o Trompeta
o Harmònica
o Saxofon
• Vent fusta
o Flauta
o Oboè
o Clarinet

Activitats amb instruments.

 L’EI és l’etapa de descobrir i manipular els instruments
 Primer any: apropament als instruments
 Deixar a l’abast instruments i objectes sonors per lliure experimentació sons
 Objectiu: jugar i trobar plaer en els sons
 Als 18 mesos
 Introduir instruments de percussió
 Donar pautes sobre com tocar-los
 Dissenyar activitats per a treballar amb ells
 A partir dels 2 anys: Activitats i jocs
 Formar petits conjunts instrumentals
 Interpretar contes amb instruments de percussió
 Tapar els ulls i endevinar l’instrument
 A partir dels 3 anys poden acompanyar cançons+instruments
* Didàctica I.corda/vent: fotografies,audicions

Com perceben els nens la música?
• El primer pas de l'aprenentatge musical és el “Sensorial” que dura fins als tres anys. El nen gaudeix els sons i les harmonies, reconeix i explora contrastos clars en els nivells d'intensitat, altura, timbre i durada.
• Als quatre anys canvia cap a un model “Manipulatiu”. És capaç de reconèixer els sons pel tipus d'instrument (cop del tambor, aire en els instruments de vent) i el plaer està a controlar aquests sons.
• De quatre a sis anys s'arriba a l'etapa “Imitació”, el nen comunica, interpreta i crea sons més expressius.
• De set a nou anys ja pot seguir formes més ordenades i començar a tocar un instrument pròpiament dit, llegir escales musicals i produir sons agradables a qualsevol oïda.

ANIMALS ENCAPSALATS

En l'àrea d'expressió y comunicació plàstica, els alumnes d'educació infantil 2b, vam fer un animal a partir d'una capsa. La capsa podia ser del que volguèssim (una capsa de sabates, una capsa de mistos, etc.), mentres que l'animal tingues forma de capsa i semblés l'animal que nosaltres havíem escollit.

L'única eina que es necessitava per fer aquest animal era paper o cartró. Es podia utilitzar paper de pinotxo, paper de seda, cartulina, paper de xarol... Tot això consisteix en que per fer l'animal teniem que posar en pràctica una sèrie de tècniques que es pot fer amb el paper com per exemple l'estripat, el foradat, l'enganxat, l'arrugat, el punxat, l'enrrotllat, etc.

LA MONA

Historia de la mona de pasqua.

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis el número d’ous era de 1 Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències que ja per fi s’han acabat. És a mitjans del segle XIX quan les mones perdent tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.
Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postra per a tota la família. El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida.
Les mones d’avui en dia no s’assemblen gens a les de fa un segle, el que si podem dir i assegurar, és que la mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades a la nostra cultura i de les que més a perdurat a tot arreu de Catalunya.
Tot i que majoritàriament la mona de Pasqua es compra a les pastisseries i està feta de xocolata, no a tot arreu és així. En molts indrets la mona és un pastís que cadascú fa a casa seva i que no duu xocolata, si no que compta amb la presència d’ous durs, tal i com indica la recepta tradicional.

La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera. La mona, en canvi, no és un costum gastronòmic gaire arrelat a les Illes Balears, tot i que sembla que darrerament aquesta pràctica està agafant volada.

La nostra mona!
L'any passat a classe vam fer la nostra mona, de manera que el dia de demà quan siguem educadores la poguem fer amb els nens.
A continuació us deixem la recepta de la mona:


• 1 iogurt natural o de llimona.
• 2 mesures de iogurt d’oli.
• 3 mesures de iogurt de farina.
• 2mesures de iogurt de sucre.
• 3 ous.
• 1 ratlladura de pell de llimona.
• 1 sobre de llevadura.
• El que vulguem posar al coc, xocolata, melmelada..

També vam buidar ous, el procés és molt sencill:

1. Amb una agulla fem un forat a les dues parts de l’ou, tan de dalt com de baix de l’ou.

2. Llavors comencem a bufar per una de les dues parts de manera que surti tot l’ou de dins.

3. Netejarem be els ous per a que no quedi cap resta dins.

4. Quan estiguin nets començarem a pintar-los de la manera que ens agradi més.

Les titelles

Aquest mes a l’aula hem estat treballant les titelles, és un recurs molt utilitzat a les aules d’educació infantil, ja que les podem utilitzar per a realitzar els hàbits de rutina, explicar contes, cantar cançons.

Són fàcils de manipular, les poden fer els infants.

• Titella de guant o putxinel•li. Com el seu nom indica, està format per un guant en què, en la seva versió catalana, el polze i el menovell del manipulador fan moure els braços, i els tres dits centrals accionen el cap. En altres tradicions, com el guinyol lionès, l'índex mou el cap i el polze fa anar el braç esquerre, mentre que el dret es pot moure amb els altres tres dits o un de sol. En els titelles tradicionals xinesos, més petits que els occidentals, el menovell s'ocupa del braç dret, mentre que el mitger i l'anular donen expressivitat al vestit.

• Titella de fil o marioneta. És accionat des de dalt per una creu o control, d'on pengen els fils que dirigeixen cada moviment. La paraula marioneta, d'origen francès, ha estat interpretada de diverses maneres. Segons alguns, una marionette era un clergue que, en les representacions religioses on apareixia la Mare de Déu, aportava la seva veu fent-la aguda perquè semblés femenina, per això aquests titelles parlarien sempre amb una veu aguda, virolada i falsa. Segons altres, Marionette era el nom de la dama protagonista d'aquest espectacle de titelles, que en la versió catalana és anomenada Marieta.

• Titella de tija. Manipulat des de dalt, un dels braços es fa moure amb una vareta.

• Titella portat. De mida gairebé humana, el titellaire el porta damunt les espatlles i l'acciona per mitjà de tiges.

• Tirisiti. Es mou des de sota l'escenari, tot desplaçant-se per un entramat de guies. Té una llarga tradició a Alcoi, on és protagonista del Betlem de Tirisiti, un dels retaules sacres amb titelles més antics que es conserven.

• Bunraku (en japonès 文楽). bunraku és una tècnica japonesa mil•lenària en què els manipuladors, vestits de negre davant un escenari també de color negre, accionen els ninots a la vista del públic.

• Hi ha moltes altres menes de titelles, algunes de les quals sense ninots fets expressament per a tal efecte, com per exemple els titelles de dits, que investiguen les possibilitats expressives dels dits de les mans i dels peus, o els titelles objectuals, en què la manipulació a l'escenari d'objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc. eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents.

Aqui us deixo una foto de les titelles que hem realitzat.

Recursos web per a treballar l'educació infantil

Aquí us deixem alguns enllaços que us poden servir d'interès alhora de preparar activitats per als infants.

• http://www.edu365.cat/infantil/index.htm
• http://www.xtec.net/audiovisuals/propostes/indexs/incb_al.htm
• http://www.xtec.net/dnee/index.htm
• http://www.tv3.cat/webclip/llistes/wc_69405416.htm
• http://clic.xtec.cat/ca/act/index.htm
• http://www.xtec.net/escola/infantil/

La Quaresma

Què és la vella quaresma?

La Vella Quaresma és la representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms.

Durant els dies de carnaval el rei carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre i a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Nomes els diumenges es podia menjar peix.Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.


Cançó per serrar la cama de la vella quaresma:

Serra la vella un plat d’escudella,
Serra la velló un plat d’escudelló.
Serra la vella un plat d’escudella,
Serra la velló un plat d’escudelló… d’escudelló.
Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar
arengades rovellades, mongetes i bacallà.
Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa, la Quaresma mai vingués.
Serradors que esteu serrant, el poble us està aclamant!
Buscarem per tot arreu, tot allò que ens demaneu.
Mestressa, porteu cansalada que la serra està esmussada.

Recursos web:

Conte de la vella quaresma i el carnestoltes:
http://www.goear.com/listen.php?v=215c671

CANÇONS DE CARNESTOLTES

Ja ha arribat en Carnestoltes, el rei dels pocasoltes!
Carnestoltes
quinze voltes
i Nadal de mes en mes.
Cada dia fossin festes
la Quaresma mai vingués.

-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-

Ara arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa;
per saltar, cantar i ballar.
Tiru-liro, Tiru-liro,
Tiru-liro, Tiru-lira,
Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar.

Cançons pel Dijous Gras

El dijous llarder
botifarra, botifarra.
El dijous llarder
botifarra menjaré.

I si és dijous gras,
botifarra, botifarra,
i si és dijous gras
botifarra menjaràs.

En aquest enllaç podeu trobar un exemple d'unitat didàctica del carnaval i l'història i els costums del carnestoltes:

http://html.rincondelvago.com/carnestoltes.html
http://www.laginesta.com/treballs/car-carnaval.html

Activitats per l'alumnat:

En l'activitat proposada (confecció de la disfressa), els infants hauran de manipular els materials que la mestra els hi doni i enganxar-los a la disfressa. Tot això es farà mitjançant la conversa i amb la ajuda de la mestra.

Altres activitats que es podrien realitzar són:

•Visita del rei carnestoltes a l'escola, com a activitat introductòria.

•Les cançons de la festa: A 16 el vi, Quan arriba el Carnestoltes, Jo te l'encendré, El pobre Carnestoltes.

•La rua pels carrers de la ciutat.

•Confecció d'un mural amb les fotografies de la festa, com a activitat d'aplicació i síntesi.